CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El 2023 es commemora el centenari de l’assassinat de Salvador Seguí, conegut popularment com el Noi del Sucre, un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle XX.

Per aquest motiu, s’ha inaugurat, al Palau Robert de Barcelona, l’exposició que porta per títol Salvador Seguí. El noi del sucre que ha estat organitzada per la Direcció General de Difusió i la Conselleria d’Empresa i Treball i comissariada per Sergi Martín, on es fa un recorregut per la seva vida i el seu temps: uns anys fonamentals per entendre com Catalunya es va convertir en una societat industrial, dels quals Seguí en va ser un protagonista essencial. La mostra ha comptat amb l’assessorament científic de la professora del Departament d’Història Contemporània i Món Actual de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona Teresa Abelló i Güell, usuària i bona amiga de la nostra biblioteca.

Com diuen els organitzadors de la mostra, Seguí és un personatge inclassificable. Fou un home d’acció i de formació autodidàctica qui, en una època en la qual sovintejaven les bombes, va tenir en la paraula la seva principal arma. Admirat i incòmode a parts iguals va practicar de manera fervent d’allò que anys més tard s’anomenarà cultura del pacte. Sovint oblidat o reivindicat amb la boca petita. Cent anys després del seu assassinat, una realitat obstinada a repetir-se dona plena vigència al seu discurs.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit una reproducció del cartell que porta per títol: Dones! Cuideu el vostre cos tant com el vostre vestit, feu gimnàstica! que és salut, joventut i bellesa l’Ateneu Enciclopèdic Popular inaugura el dia 2 de juny les classes matinals i nocturnes… imprès a Barcelona a principis dels anys 30 del segle XX.

La mostra es podrà visitar fins al 3 de setembre a la Sala 3 del Palau Robert de Barcelona.

A finals de març es va inaugurar al Centro de Arte de La Arqueria. Nuevos Ministerios de Madrid, l’exposició El Tragaluz democrático: Políticas de vida y muerte en el Estado español (1868 – 1976).

Està organitzada per la Secretaria de Estado de Memoria Democrática y Acción Cultural Española i deu el seu nom a l’obra d’Antonio Buero Vallejo El tragaluz.

Aquesta mostra revisa de manera crítica les relacions entre la mort, la política i la memòria democràtica en el marc de la història espanyola contemporània, des d’un horitzó de drets humans i cultures de la pau. L’exposició ens posa davant del mirall de les múltiples lluites per la consecució de la llibertat i la democràcia a Espanya, i els drets individuals i col·lectius que gaudim actualment.

Recull més de 600 obres originals procedents de diverses institucions culturals com ara el Museu Nacional del Prado, el Centre documental de la Memòria Històrica de Salamanca, el Museu de Belles Arts de Bilbao, entre d’altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat sis exemplars dels seus fons bibliogràfics:

• A negro nurse in republican Spain
• El Éxodo: por un refugiado español
• Alambradas : mis nueve meses por los campos de concentración de Francia
• Búsqueda en la Noche
• Una vida anónima: novela
• Noli me tángere: novela tagala

Amb aquesta exposició es reobre el Centro de Arte de la Arqueria de Nuevos Ministerios després d’una restauració important que el converteix en un referent cultural imprescindible de la vida cultural madrilenya.

La mostra es podrà visitar fins al 23 de juliol de 2023, consulteu el vídeo promocional.

Des de fa uns quants anys, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat diversos acords de col·laboració amb diferents institucions tant nacionals com internacionals.

Enguany tenen el plaer de comunicar-vos que se n’han signat dos de nous!

Per una banda, amb el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre), entitat que té per objectiu principal recuperar la memòria històrica de la Batalla de l’Ebre, contribuint al coneixement, la difusió dels espais i fets històrics de la Guerra Civil, per tal de fomentar la sensibilització envers la cultura de la pau i els valors democràtics en la societat.

Per tal d’assolir aquests objectius, desenvolupen, entre altres, la relació, la cooperació i l’establiment de vincles amb institucions i entitats de caràcter similar que treballin entorn de la Guerra Civil, així com amb altres institucions i entitats especialitzades que treballin amb els conflictes civils armats i la guerra en general com a fenomen polític, social i cultural a escala global.

I, per altra banda, també s’ha signat un acord amb La Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna AICVAS, associació que inicialment estava formada per supervivents voluntaris italians que van participar, a les Brigades Internacionals, a la Guerra Civil Espanyola.

Actualment, formen part de l’associació familiars dels lluitadors i els que comparteixen els seus principis i valors. Ens són membres també altres lluitadors antifeixistes, així com d’historiadors, escriptors, artistes, intel·lectuals i estudiants.

La Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna, i el CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, han establert un acord de col·laboració que inclou entre d’altres els següents punts:

• Intercanvi de publicacions
• Col·laboració en el projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, sobre les Brigades Internacionals: amb la incorporació i la contextualització d’informació sobre els voluntaris italians de la Guerra Civil espanyola.
• Conservació i incorporació al nostre fons documental de la informació rebuda per part de l’AICVAS, sobre els voluntaris italians.
• Difusió a través de les nostres xarxes socials (Instagram, Blog, Twitter, web corporativa, etc.) de les activitats executades per l’AICVAS, també de forma recíproca.

De segur que aquestes col·laboracions seran beneficioses per ambdues parts!

El passat mes de març de 2023 es va inaugurar el nou complex museístic del Museu d’Història de Barcelona a la Casa Padellàs, un palau del segle XVI traslladat, fa prop d’un segle, del carrer dels Mercaders al barri gòtic i reconvertit, fa 80 anys, en el Museu de la Història de Barcelona, ben conegut per tots els barcelonins.

Amb aquest nou concepte, podem veure un espai museístic experimental, un projecte amb molts formats, que aborda Barcelona des de la història urbana i el patrimoni en un entorn de recerca i d’activitats participatives.

ARCbcn ha estat l’enginyeria encarregada de la reforma del nou Museu d’Història de Barcelona que ha comptat amb l’arquitectura de l’estudi A+M Arquitectes.

Un dels atractius afegits del complex són dos grans miradors urbans situats al pis superior i que, de manera gratuïta, s’obriran al públic pròximament.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquest nou projecte de l’Ajuntament de Barcelona cedint un document de la Junta Municipal del Censo Electoral de 1901 i un dibuix del Poble Nou del llibre Tots els barris de Barcelona de Jaume Fabre i Josep M. Huertas editat l’any 1948.

Per aquells a qui pugui interessar, ja es pot consultar la memòria anual que recull totes les activitats dutes a terme pel CRAI Biblioteca Pavelló de la República el passat any 2022.

Si hi feu un cop d’ull podreu saber tot allò que han fet al CRAI Biblioteca i a l’arxiu durant els darrers dotze mesos organitzat en quatre grans blocs:

1. Difusió

2. Societat i comunicació

3. Donacions i intercanvis

4. El Pavelló en xifres

La memòria es pot consultar a la pàgina del web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República on hi ha publicades altres memòries anuals, o bé directament al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

El passat dijous dia 20 d'abril van rebre, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, la visita d'un grup d'estudiants dels Serveis Lingüístics de la UB, acompanyats de dos membres del servei.

Els Serveis Lingüístics ofereixen diverses visites i rutes dintre del seu programa Activitats d'acollida lingüística per a estudiants no catalanoparlants que estan interessats a aprendre català.

Enguany, per primera vegada, van proposar la visita al Pavelló de la República i, si hem de fer cas als comentaris al seu Twitter, no serà la darrera. Com a curiositat, aquests són els països d'origen dels visitants: Polònia, Rússia, França, Alemanya, Perú, Brasil, Argentina, Xina i Itàlia

I dimarts 25 van rebre als estudiants d'Alumni UB. En aquest cas es tracta d'unes visites que es van programant cada curs i que reben el títol de La cara oculta de les biblioteques.

Com és natural, per a cada tipus de visita, adapten els continguts i els materials que mostren als seus interessos i nivells.

Ens complau molt que les diferents unitats de la Universitat de Barcelona s'acostin al CRAI, sigui al Pavelló de la República, sigui a les altres seus del CRAI, per conèixer  la riquesa dels fons que es custodien i les diferents tasques i activitats que s'hi desenvolupen.

Com cada any al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República celebren la diada de Sant Jordi.

Enguany ho fan amb diverses iniciatives:

Per una banda, han muntat una gran taula amb llibres desafectats que els usuaris poden endur-se fins a finals de la setmana vinent. En aquests primers dies està tenint un gran èxit i van reposant els que surten per tal que ningú es quedi sense el seu llibre.

També han preparat l'exposició virtual Sant Jordi a l'exili sobre com es vivia la diada a l’exili a través de textos i fotografies extrets de la revista Germanor publicada a Xile pels catalans exiliats a aquest país sud-americà.

I, en darrer lloc, han digitalitzat aquest bonic fullet editat també a l’exili, però en aquest cas mexicà, pel polític i escriptor català Jordi Arquer que compta amb excepcionals dibuixos del pintor, escenògraf i dibuixant català Josep Bartolí.

Consulteu aquesta entrada del seu blog per a més informació.

Només queda desitjar-vos que passeu un magnífic Sant Jordi amb llibres i roses!

El passat dia 11 de març es va inaugurar al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera l’exposició Exiliades. Els fils vermells entrellaçats una mostra que reivindica i dignifica el paper de les dones republicanes exiliades, resseguint l’empremta de vint perfils de dones exiliades de diferent trajectòria política, professional i social. És una aproximació a l’exili republicà a través de la perspectiva de gènere.

Teresa Fèrriz Roure, responsable de la unitat Nous Projectes, del Gabinet de Rectorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és la comissària de l’exposició.

Les exiliades de 1939 van lluitar contra una doble vulnerabilitat, com a dones i com a refugiades polítiques, amb els recursos que tenia cadascuna a l’abast: formació, militància política, xarxes personals, recursos econòmics… Però més enllà d’allò que les singularitzava, van compartir una manera comuna de veure el món, deutora dels drets socials i civils assolits durant la República, i van fer del suport mutu, la solidaritat i la cooperació les estratègies bàsiques per a la supervivència, en els moments més durs, i la resiliència i l’empoderament, després.

A la mostra hi trobareu exposat el següent material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:

Unes espardenyes fetes a mà de ganxet, roba de sac i cartó, que procedeixen del camp de refugiades de Magnac-Laval i pertanyien a la germana d’Enric Odena, una de les peces més preuades del nostre arxiu.

Un fulletó que tenia com objectiu localitzar familiars i promoure’n el reagrupament que porta per títol Recerca de Familars editat a Montpeller al final de la guerra.

El document de nacionalitat de Rosa Santacana Vidal que es troba a l’arxiu, un exemplar del llibre d’Anna Murià Via de l’Est: contes, editat a Mèxic l’any 1946.

I, finalment, dos exemplars de les publicacions periòdiques: El Boletin Union de Mujeres Españolas editat a Tolosa i de la revista Companya: òrgan del Consell Nacional de la UDC (Unió de Dones de Catalunya) de 1946.

La podeu visitar al MUME Museu Memorial de l'Exili fins al 3 de setembre de 2023.

El passat dia 24 de febrer es va presentar la tercera edició de la Ruta al Exilio, a la Fundación Ortega y Marañón de Madrid.

Com sabeu, es tracta d’un projecte formatiu finançat per l’Institut de la Joventut INJUVE, desenvolupat per l’associació Be Wild Be Proud amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries de la UB EUROM, impulsat per la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i aquest any també per la Fundació Daniel i Nina Carasso i el govern de Navarra, a través de l’Instituto Navarro de la Memoria.

El seu objectiu és apropar la història recent espanyola a les noves generacions, mitjançant recorreguts pels llocs de memòria de l’exili republicà espanyol amb activitats formatives i socioculturals.

El lema d'enguany és  Ruta al Exilio 2023: Cicatrices del paisaje.

Un grup de quaranta joves, entre 16 i 17 anys, recorreran, del 15 al 30 de juliol, els llocs de memòria de l’exili republicà i civil a Navarra, Catalunya i el sud-est de França. L’expedició es realitzarà, fonamentalment, a peu i amb autobús. L’activitat de la ruta consistirà essencialment en la realització de tallers històrics i culturals, marxes per la muntanya i visites a museus i memorials.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, va ser convidada a l’acte de presentació de la tercera edició de la ruta, organitzat per l’Institut Espanyol de la Joventut INJUVE, que va comptar també amb la presència de la secretària d’Estat d’Agenda 2030, Lilith Verstrynge, així com col·laboradors, familiars i participants de les dues edicions anteriors.

A les anteriors edicions l’acte de recepció dels joves que participaren en aquest projecte educatiu, va tenir lloc al Pavelló de la República que va esdevenir el “punt 0” d’aquesta ruta. Enguany no ho serà. L’organització ha decidit que els participants comencin aquesta aventura a Navarra i encara està per definir el recorregut i la participació de la UB.

Us en mantindrem informats.

La Fundación Díaz-Caneja és una entitat cultural privada de promoció i serveis, sense ànim de lucre, constituïda l’any 1991 per l’Ajuntament de Palència, la Diputació de Palència, la Junta de Castella i Lleó, el Ministeri de Cultura i per Isabel Fernández Almansa, vídua del pintor, que té com a objectiu la conservació, exhibició, divulgació i documentació de l’obra de l’artista. També promou la cultura en general incidint especialment en l’art espanyol del segle XX. 

Juan Manuel Díaz-Caneja va néixer a Palència el 1905, on va passar la seva infància i adolescència. Amb 18 anys es va traslladar a Madrid a estudiar Arquitectura, i per preparar-ne l’ingrés, va començar a assistir a classes de dibuix a l’Acadèmia Libre de Pintura de Daniel Vázquez Díaz. Finalment, deixarà els seus estudis per dedicar-se plenament a la pintura.

Durant aquests anys d’aprenentatge, es va allotjar a la Residència d’Estudiantes, i allí va conèixer a altres artistes i intel·lectuals com Maruja Mallo, Lorca, Alberti, etc. participant de manera activa en la vida cultural d’avantguarda.

El 1937, any en què es va afiliar al Partit Comunista, va conèixer Isabel Fernández Almansa, que seria la seva companya fins al final de la seva vida. També fou membre de la CNT. En acabar la guerra, Caneja va aconseguir escapolir-se de la repressió. Des de llavors, va viure i treballar a Madrid, on començava a exposar els seus primers paisatges, un tema que va ser molt recurrent a la seva obra, ja que aquest tipus de composicions no tenien problemes amb la censura.

No obstant això, el 1947 va ser detingut per la seva vinculació al bàndol republicà, i ingressaria a la presó fins al 1951, primer a Carabanchel i després a Ocaña. Durant els tres anys que va estar empresonat no va deixar de pintar. El juny de 1951, ja en llibertat, va fer una exposició al Museu Nacional d’Art Modern de Madrid. Aquell mateix any va participar en la I Biennal Hispanoamericana d’Art, també a Madrid.

Va morir a Madrid el 24 de juny de 1988. Després de la seva mort es va crear a Palència la Fundació que porta el seu nom i que enguany ha emprès la tasca de reordenar la col·lecció permanent per tal de presentar les obres de l’artista en diàleg amb altres treballs i autors. Per aquest motiu han demanat la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  i així poder mostrar la reproducció d’aquests dos cartells de la nostra col·lecció.

Col·laborar amb fundacions, associacions, institucions culturals, etc, que acostumen a ser el fruit dels esforços col·lectius de la societat, és un aspecte de la feina del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ens complau molt continuar i facilitar tant com sigui possible.