CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La Llei de Memòria Democràtica, la nacionalitat espanyola i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb SIDBRINT

La Llei de Memòria Democràtica, la nacionalitat espanyola i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb SIDBRINT

La Llei de Memòria Democràtica, la nacionalitat espanyola i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb SIDBRINT

 

Quan s’inicia un projecte de recuperació de la memòria històrica, com és el portal SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, es tenen clars una sèrie d’objectius a complir, però la realitat sempre sorprèn.

 

Fa uns mesos, un bufet d’advocats de Madrid va contactar amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la petició de documentació que justifiqués la presència a Espanya durant la Guerra Civil del brigadista iugoslau Grujo Petrovic, nascut l’any 1903 a Kosor, Montenegro.

 

Aquest bufet està especialitzat en dret d’estrangeria civil i mercantil i s’ha convertit en un referent en la gestió de nacionalitat i residència espanyola.

 

A la seva pàgina web es pot trobar informació sobre la Llei de Memòria Democràtica aprovada el dia 21 d’octubre de l’any 2022, també coneguda com a “Ley de Nietos”, que pretén rendir tribut a totes aquelles persones que van haver d’abandonar Espanya per raons polítiques, ideològiques o de creença.

 

Entre els 5 títols que conté la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, es fa menció a la possibilitat d’aconseguir la nacionalitat espanyola per fills i nets de persones exiliades, i a l’article 33 es concedeix la nacionalitat espanyola als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals i els seus descendents. Això suposa un reconeixement a la defensa de la llibertat i els principis democràtics pels quals van lluitar.

 

La finalitat de la petició era obtenir documentació que acredités a Petrovich com a brigadista i poder sol·licitar la nacionalitat espanyola per un descendent seu: la seva neta. Els advocats havien trobat la fitxa del brigadista a la base de dades de SIDBRINT i per això van contactar amb el CRAI Biblioteca.

 

Es va subministrar tota la informació necessària per endegar el procés, enviant-los còpies digitals d’articles sobre els voluntaris iugoslaus i diversa documentació provinent de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica RGASPI.

 

I, en aquests moments, ja es compta amb dos casos més: fa pocs dies es va enviar documentació acreditativa al net d’un brigadista anglo-egipci i actualment s'està tramitant la informació necessària per a la família d'un brigadista nord-americà.

 

A l’equip de SIDBRINT els complau poder aportar la documentació que acredita que una persona va combatre a les Brigades Internacional. És una bona manera d’agrair a tots els voluntaris internacionals, a través dels seus familiars en aquest cas, que vinguessin a lluitar contra el feixisme!

 

    

 

 

 

 

Incorporació de nou material a l’Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Col·lecció de fotografies de la Guerra del Rif

Incorporació de nou material a l’Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Col·lecció de fotografies de la Guerra del Rif

Incorporació de nou material a l’Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Col·lecció de fotografies de la Guerra del Rif

 

El juliol de 2023, l’historiador local Josep Fabra Llahí va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República un àlbum amb 91 fotografies de la Campanya d’Àfrica (1921-1922). L’àlbum pertanyia al senyor Jaume Roig, artiller del 1r Regiment de Muntanya durant la Guerra del Marroc, i va arribar a mans de Josep Fabra a través de la seva esposa Lurdes Casanovas, veïna del Poble-Sec de Barcelona.

 

Les fotografies són un recorregut per les diverses localitats i territoris del Rif (Marroc) on va fer estada o va lluitar el primer Regiment d’Artilleria de Muntanya de l’exèrcit espanyol després del desastre d’Annual: Melilla, Nador, Segangán, Zoco-el-Had (Beni-Sicar), Tauima, Zeluán (Selouane), Mont-Arruit (Al Aaroui), Istiuen, Laraix, Alcazarquivir (Kasr al-Kabir), Teffer i Mexerah.

 

Les imatges mostren diferents situacions del dia a dia de les tropes (el campament, el repartiment de ranxo, les quadres, els barracons, el regiment en acció o descansant, etc.) així com la vida quotidiana de la població local (un casament magrebí, la festa del Ramadà, una mesquita, etc.).

 

La col·lecció s’ha incorporat al Fons Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja està a disposició dels investigadors que la vulguin consultar a través de l’inventari (p.87-89) que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al Cercabib. Les fotografies estan totes digitalitzades i es poden visualitzar al Banc d’Imatges.

 

El CRAI Biblioteca custodia, també, una col·lecció de fotografies d’Herminio Monzo Hernández, la majoria de les quals estan relacionades amb la seva participació en la Guerra del Rif entre els anys 1921 i 1923 i que podeu consultar al Banc d’Imatges i a l’inventari del seu Fons Personal, així com nombrosa bibliografia sobre que trobareu al Cercabib.

 

 

 

 

 

 

Exposició al Palau Robert de Barcelona sobre els llibres de la Generalitat republicana amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició al Palau Robert de Barcelona sobre els llibres de la Generalitat republicana amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Exposició al Palau Robert de Barcelona sobre els llibres de la Generalitat republicana amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
 
El passat mes de desembre es va inaugurar al Palau Robert de Barcelona l’exposició Els llibres de la Generalitat republicana (1931–1939).
 
Aquesta mostra s'ha dut a terme gràcies a la tasca feta per l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (EADOP) durant l’any 2022, que va catalogar i digitalitzar bona part de les més de 700 publicacions editades per la Generalitat des de l’abril de 1931 al gener de 1939, durant la Segona República, per encàrrec del Govern. Els documents es poden consultar al Catàleg de Publicacions de la Generalitat de Catalunya.
 
El projecte el va portar a terme un grup de treball liderat per l’Entitat, amb la participació de la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional (Departament de Cultura) i el Memorial Democràtic.
 
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi va participar deixant documents, entre els quals hi havia textos del Comissariat de Propaganda, butlletins de les conselleries, publicacions periòdiques i autors com Anna Murià, Carles Riba, Pere Calders, Carles Rahola, Apel·les Mestres, Josep Obiols o Lola Anglada.
 
L’objectiu de la digitalització és preservar i difondre aquestes obres i valorar la tasca de “transformació democràtica, social, econòmica, territorial, cultural i educativa” de la Generalitat en el període republicà, reflectida en les seves publicacions oficials. També es vol reivindicar “la qualitat i l’afany de progrés, la civilitat i la modernitat que va caracteritzar la producció editorial de la Generalitat i la vigència dels seus plantejaments i continguts”.
 
L’exposició és d’accés lliure i gratuït i es podrà veure fins al dia 1 d’abril de 2024 a la sala 4 del Palau Robert.

 

    

 

 

 

 

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal José Linhard

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal José Linhard
Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal José Linhard
 
José Linhard (Barcelona, 1939) de pares alemanys, va estudiar Medicina i Sociologia a Berlín.
 
Per encàrrec del Servei de Protocol del Govern alemany, va treballar com a intèrpret d’espanyol, tasca que va desenvolupar per a personalitats com l’excanceller alemany Willy Brandt i diversos mandataris d’Espanya i Llatinoamèrica i va col·laborar en la refundació del Consolat d'Espanya a Berlín.
 
Després de treballar al sector farmacèutic i participar en el desenvolupament de la píndola contraceptiva, als anys 80, establert a Barcelona, va crear una empresa pròpia que va vendre als anys 90 per ser professor a la Universitat de Carolina del Nord, als Estats Units.
 
El 2002 tornà a Barcelona i fundà la "Tertúlia Migdia", una conferència, amb àpat inclòs, on es reuneix un grup de persones per tractar temes diversos que se celebra cada tercer dimarts de mes i és oberta a tothom. Hi participen grans personalitats d'arreu del món: polítics, escriptors, periodistes, metges, historiadors, advocats, empresaris, científics, cuiners i un llarg etc.
 
El Fons personal José Linhard, que va ser cedit l'any 2023 al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, conté documentació relacionada amb cada una de les “Tertúlies Migdia” coordinades pel mateix Linhard i celebrades a Barcelona entre març del 2004 i setembre de 2023 (informació sobre el conferenciant, tema de la tertúlia, nom i nombre d’assistents, diploma de la tertúlia, aperitiu i menú de l’àpat que acompanya la tertúlia, etc.), i correspondència entre José Linhard i els membres, ponents i presentadors que participen en les diferents tertúlies, ordenada alfabèticament.
 
Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web del CRAI Biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

Nou llibre sobre Memòria Històrica amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Nou llibre sobre Memòria Històrica amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Nou llibre sobre Memòria Històrica amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
 
El passat mes de desembre es va presentar, a la seu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya el llibre Exposiciones para la reconstrucción de la memoria, una edició a cura d’Inmaculada Real López i Gemma Domènech Casadevall.
 
Aquesta publicació, d’autoria col·lectiva, emprèn una línia d’anàlisi que té com a principal objectiu reflexionar entorn de la museologia i les seves contribucions al restabliment de la memòria democràtica. Proposa un recorregut per exposicions temporals que destaquen pel seu alt component memorialista i que tenen per objectiu la reconstrucció de la història més immediata.
 
L’obra la componen articles firmats per autors referents que presenten l’experiència de les seves respectives institucions, narrant casos específics d’aplicació museogràfica i memorialista, acompanyats també de capítols més generals que són essencials per entendre el panorama actual i la seva evolució.
 
La presentació va ser una taula rodona que va comptar amb la presència de Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic, i d’algun dels autors dels articles que conté la publicació: Inmaculada Real López de la Universidad Complutense de Madrid, Gemma Domènech Casadevall de la Universitat de Girona – Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Mariona Companys del Museu d’Història de Catalunya i Lourdes Prades responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
 
L’escrit de Lourdes Prades sobre els fons documentals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a les exposicions per a la reconstrucció de la memòria a Catalunya, és un dels capítols que conté el llibre.

 

    

 

 

 

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República recorda en Miquel Izard

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República recorda en Miquel Izard
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República recorda en Miquel Izard
 
Durant molts anys, més d'una vintena, en Miquel Izard i Llorens, (Barcelona, 1 d'octubre de 1934 - 16 de gener de 2024) ha vingut cada dia al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
 
I cada dia vol dir exactament això: cada dia! No fallava mai: excepte si plovia molt, cosa que no sol passar. Arribava sempre puntual a les 9 del matí. Menys el dimecres que era dia de mercat i primer feia la compra.
 
Entrava per la porta gairebé sempre amb un somriure d'orella a orella i un optimisme contagiós. Sota el braç duia el diari El País, del qual era un àvid lector.
 
Sempre seia al mateix ordinador i, abans de començar a fer feina, comentava algun aspecte de l'actualitat que li semblava rellevant.
 
Descregut i amb un humor envejable, sovint ens feia riure de valent explicant infinitat d'anècdotes, heterogènies i interessants, sobre les seves vivències. Regularment, intercanviava lectures amb l'Olga Giralt, la nostra arxivera. Tots dos són fans de la novel·la negra i es recomanaven els títols que ja havien llegit.
 
A mig matí anava a esmorzar amb els companys del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI): un cafetó i algunes pastes o galetes li donaven prou energia per seguir amb les seves recerques i lectures.
 
Al Pavelló hi ha escrit els seus darrers llibres i, durant tot aquest temps, també ha participat en el projecte SIDBRINT sobre Brigades Internacionals. Ha estat un dels col·laboradors més actius: arribant a introduir centenars de registres de brigadistes.
 
Sovint venien usuaris que el reconeixien: l'havien tingut com a professor, havien llegit algun dels seus llibres o assistit a les seves conferències o xerrades... Parlava amb tothom, aconsellava i donava suport als joves investigadors que s'iniciaven en el món de la recerca. Sempre planer, sempre savi, sempre content...
 
Tocada la una del migdia marxava cap a casa. A la tarda anava "religiosament" a la Filmoteca de Catalunya. Com a gran cinèfil li agradaven tota mena de pel·lícules i les seves recomanacions eren, tot sovint, èxit assegurat.
 
I així transcorria la seva quotidianitat, setmana rere setmana, fins a la passada...
 
Per a l'equip de la biblioteca compartir tot aquest temps amb ell ha estat un regal. Sempre el recordarem i l'enyorarem.
 
T'estimem Miquel.

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Pau Cirera i Feliu

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Pau Cirera i Miquel

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Pau Cirera i Miquel

 

Un farmacèutic (i traductor) que es deia Cirera

 
El passat mes de novembre, Daniel Cirera va fer donació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, de material d’arxiu del seu pare Pau Cirera i Feliu.
 
Fill d’una família de petits fabricants de Barcelona, Pau Cirera va evolucionar cap al marxisme i el socialisme durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, entrant en contacte amb els dirigents de la Unió Socialista de Catalunya, de la qual aviat n’esdevindrà un membre rellevant. Farmacèutic de professió, no esquivà mai un compromís militant pel qual haurà de pagar un preu important tant a Catalunya com després a l’exili.
 
La donació contenia un material molt especial. Juntament amb algunes publicacions a l’exili del Partit Socialista Unificat de Catalunya i d’Estat Català, així com d’alguns escrits de Joan Comorera i del mateix Pau Cirera, hi havia la donació que aquest va rebre d’Emiliana Rovira Leroux: una fotografia on apareixen algunes de les principals personalitats del Consell de Redacció de la revista Treball, dos trossos de metralla i una carta que és el relat en primera persona de l’experiència de l’Emiliana, com a infermera, en el Batalló de Voluntaris que havia sortit el 24 de juliol de 1936 del local del PSUC a Barcelona.
 
A través d'aquesta carta que hem pogut identificar el Brigadista fins ara conegut com a Étienne Leroux-Rovira a l’obra Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier français: Esteve Rovira Leroux ha recuperat el seu nom i en sabem una part molt fonamental de la seva història.
 
El fons personal Pau Cirera i Feliu s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també del Cercabib del CRAI.
 
La donació es va fer a través del catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, Andreu Mayayo i Artal.
 
Si en voleu saber més, podeu consultar el post del blog del CRAI Biblioteca.

 

 

 

 

 

 

Exposició “Philippe Gaussot. Fotografia i treball humanitari amb els refugiats de la Guerra d’Espanya” al Museu Memorial de l’Exili amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició “Philippe Gaussot. Fotografia i treball humanitari amb els refugiats de la Guerra d’Espanya” al Museu Memorial de l’Exili amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició “Philippe Gaussot. Fotografia i treball humanitari amb els refugiats de la Guerra d’Espanya” al Museu Memorial de l’Exili amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

 

El passat mes d’octubre es va inaugurar l’exposició “Philippe Gaussot. Fotografia i treball humanitari amb els refugiats de la Guerra d’Espanya” al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera, que es podrà visitar fins al 18 de febrer de 2024.
 
Philippe Gaussot (Belfort, 1911-Chamonix, 1977) va ser un destacat fotògraf i humanista, que va capturar unes impressionants imatges durant la Guerra Civil Espanyola, centrant-se en els refugiats i les seves experiències.
 
Aquesta exposició presenta una col·lecció de més d’un centenar de fotografies inèdites, que testimonien la duresa de la guerra i el dia a dia de les persones que van buscar refugi en aquells temps difícils. Documenten el pas dels refugiats republicans espanyols pels llocs fronterers, pels camps o per les colònies infantils, i a la vegada permeten resseguir l’esforç que el Comitè Nacional Catòlic, del qual Gaussot era el màxim delegat, va realitzar en aquells dies de la retirada.
 
Les imatges van ser fetes entre 1937 i 1940 i van aparèixer en una maleta que va guardar el fill de Gaussot, Jean-Philippe.
 
El director, realitzador i guionista Felip Solé (Lleida, 1948) ha comissariat la mostra amb la col·laboració de l’associació 24 Août 1944 de París.
 
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en la cessió de documents que han estat reproduïts tant per l’exposició i com per la publicació del catàleg. La majoria provenen del Fons Personal Josep Maria Trias Peitx (1900-1979) i formen part de l’Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
 
El catàleg ha comptat amb la col·laboració d’experts en la matèria com la professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Queralt Solé i la investigadora i companya del CRAI de la Universitat de Barcelona Gemma Caballer.
 

 

 

 

 

 

 

Jornades d’Homenatge a les Brigades Internacionals a Almansa amb distinció pel projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona

Jornades d’Homenatge a les Brigades Internacionals a Almansa amb distinció pel projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona

Jornades d’Homenatge a les Brigades Internacionals a Almansa amb distinció pel projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona

 

Els passats dies 8, 10 i 11 de novembre de 2023, l’Associació Cultural Pablo Iglesias d’Almansa va organitzar les V Jornades en Homenatge a les Brigades Internacionals per recordar, amb una sèrie d’actes, xerrades i altres activitats, als voluntaris d’arreu del món que van venir a l’estat espanyol a defensar la democràcia i la República durant la Guerra Civil Espanyola.
 
El primer dia de les jornades, el projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) de la Universitat de Barcelona va rebre una distinció pel seu treball de difusió i estudi de les Brigades Internacionals.
 
Durant l’acte d’entrega d’aquesta distinció, es va dotar amb un quadre amb l’escut de l’Escola d’Artilleria d’Almansa a les responsables del projecte: Teresa Abelló, professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, i Lourdes Prades, cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
 
El quadre, amb l’escut i la placa, està exposat en una de les vitrines del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ha passat a formar part de l’arxiu.

 

 

 

 

 

 

Nova exposició temporal del Museo Virtual de la Mujer Combatiente amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Nova exposició temporal del Museo Virtual de la Mujer Combatiente amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Nova exposició temporal del Museo Virtual de la Mujer Combatiente amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

 

El Museo Virtual de la Mujer Combatiente (MVMC) és el resultat del projecte d’investigació «Mujeres en guerra: vida y legado de las mujeres combatientes en la guerra civil española» de la Universitat Pompeu Fabra que es va presentar a la seu del Centro Documental de la Memòria Histórica de Salamanca l’any 2022.
 
Té com a objectiu crear un espai històric, visual i educatiu sobre la participació de les dones com a combatents durant la Guerra Civil Espanyola.
 
El CRAI Biblioteca Pavelló de la República té signat un conveni de col·laboració amb el projecte i també hi participa a través de SIDBRINT, el Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona.
 
Des de l’esclat de la guerra fins al final hi va haver dones al front. Van travessar l’Ebre i van resistir fins al gener del 1939, igual que els homes. Però no se n’ha parlat gaire.
 
Aquest museu virtual els vol donar més visibilitat i esdevenir un espai educatiu amb una exposició permanent sobre les dones i la guerra civil i també exposicions temporals, com Las ciento catorce, que és el nombre de dones, milicianes o soldats que van perdre la vida mentre combatien durant la Guerra Civil. Els seus noms, anotats en algun document, consten als registres com a difuntes o desaparegudes en combat amb la data on van morir o on se’ls va perdre la pista.
 
Per tal de donar veu a les seves biografies van demanar la col·laboració a diverses dones de diferents àmbits, entre les quals trobareu l’equip del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
 
Aquesta exposició temporal estarà disponible fins al 31 de desembre de 2023.