Fins fa un temps era consultable un mapa virtual de revistes d'exili que, per motius d'obsolescència tecnològica, va deixar de funcionar. Per tal de no desaprofitar la feina feta vam decidir adaptar l'antic recurs web en un de nou que us presentem avui.
L’alçament militar que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola l'any 1936 va interrompre el procés polític, social i cultural que s'havia iniciat durant el període de la Segona República.
A l'inici de 1939 comença l'exili de la població que fugia de la repressió de les tropes franquistes. Homes, dones i infants de totes les edats i condicions socials es van dispersar arreu del món.La premsa que es va editar durant el període d'exili fou un instrument fonamental per mantenir viu l'esperit democràtic mentre va durar la dictadura a l'Espanya.A través de la premsa periòdica els exiliats expressaven la seva fidelitat republicana i democràtica i en el cas de l'exili català, la seva fidelitat a Catalunya, sobretot a la seva llengua i tradicions. La preservació de la llengua es va convertir en un deure primordial.
En aquest recurs trobareu bona part de la premsa, tant catalana, com espanyola, que es va generar a l'exili republicà.
La premsa catalana estava escrita en bona part en català, tot i que exiliats republicans catalans van col·laborar també en revistes d'exili escrites en castellà. Van sorgir publicacions de gran prestigi i àmplia difusió de caràcter polític i cultural que al llarg dels anys es van anar consolidant i on fins i tot hi van col·laborar reconeguts escriptors.
Els partits polítics i sindicats van mantenir els seus periòdics amb més o menys continuïtat. Aquesta premsa constitueix una font de primer ordre per a l'estudi de l'evolució del pensament dels exiliats.
A l'Amèrica Llatina, l'arribada dels exiliats republicans implicava la convivència de publicacions de nova planta amb les publicades fins aleshores per emigracions anteriors. Per exemple, la revista
Resurgiment és una de les publicacions catalanes de més llarga durada que fou editada entre els anys 1916 i 1972. Darrere els títols hi ha tendències polítiques diverses i sovint fins i tot oposades. Algunes, però, no tenen cap filiació política.
Un bloc important és el constituït per la premsa periòdica d'organitzacions com casals, centres o agrupacions de caràcter i pretensions diverses. Aquesta literatura permet conèixer les activitats socials dels exiliats republicans i veure com es reproduïen els estils de vida en grups teatrals, orfeons, corals, esbarts dansaries, etc. Sovint es commemoraven dates assenyalades tant polítiques com culturals. Destaquen els certàmens literaris amb els
Jocs Florals a l'exili.
Amb la mort del dictador l'any 1975 i la recuperació gradual de la democràcia a l'estat espanyol va anar desapareixent aquesta premsa d'exili.
Us deixem amb aquesta mostra de la col·lecció de premsa d'exili republicà del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les més importants del món, que representa la lluita per la llibertat de molts catalans i espanyols.
El 
